53.1/2022

Rafael González Fernández, Francisco Fernández Matallana, José Antonio Zapata Parra, José Javier Martínez García y Miguel Martínez Sánchez
PYRENAE, vol. 53 núm. 1 (2022) (p. 7-41)
DOI: 10.1344/Pyrenae2022.vol53num1.1

Les excavacions de la campanya arqueològica 2021 a la necròpolis principal de la villa romana de Los Villaricos han permès descobrir un sarcòfag visigot en un context de reutilització tardana de la villa. Aquesta troballa permet conèixer nous exemples de rituals funeraris cristians tardans i revifa el debat sobre alguns elements de simbologia cristiana primitiva, com és el cas de l’estaurograma. L’ús d’anàlisis de laboratori, la revisió de la literatura científica escrita fins ara i l’estudi d’aquesta nova peça posen sobre el mapa la importància del sud-est peninsular en època visigoda.

PARAULES CLAU: NECRÒPOLIS, ANTIGUITAT TARDANA, SARCÒFAG, ESTAUROGRAMA, OMEGA, ALFA

Lua Valenzuela-Suau, Sílvia Valenzuela-Lamas i Jordi Hernández-Gasch
PYRENAE, vol. 53 núm. 1 (2022) (p. 45-66)
DOI: 10.1344/Pyrenae2022.vol53num1.2

Cap al 1400 ANE, les poblacions que habitaven l’arxipèlag balear iniciaren la utilització de distints indrets com illots, platges o caps costaners. Aquesta nova tipologia de jaciments arqueològics ha estat relacionada per alguns investigadors amb l’aprofitament de la mar i l’augment dels contactes, que es reflecteix amb l’arribada d’elements exògens (ivori d’elefant africà i estany). En aquest estudi s’analitzen les restes de fauna recuperades a s’Illot des Porros (Santa Margalida, Mallorca) procedents dels nivells del Bronze mitjà i final (ca. 1400-850 cal. ANE) per caracteritzar l’origen de la formació del conjunt i la seva funcionalitat, contribuint així a la comprensió de l’explotació d’aquesta tipologia de jaciments.

PARAULES CLAU: ARQUEOZOOLOGIA, EDAT DEL BRONZE, ILLES BALEARS, ILLOT, CONSUM COMUNITARI

Sara Barbazán Domínguez, Eduardo Ramil Rego y Hugo Lozano Hermida
PYRENAE, vol. 53 núm. 1 (2022) (p. 67-88)
DOI: 10.1344/Pyrenae2022.vol53num1.3

Presentem els resultats de l’estudi de la ceràmica comuna procedent del castre d’Agra dos Castros (Lugo), situat als afores de l’actual ciutat de Lugo. Sembla que aquest castre va iniciar les seves ocupacions en un moment anterior al canvi d’era, i es va continuar transformant a l’abric del desenvolupament de Lucus Augusti. En aquest treball intentarem caracteritzar tipològicament les seves produccions ceràmiques i determinar l’evolució cronològica de la seva ocupació, matisant tant com sigui possible les fases establertes prèviament. El seu estudi ens ajudarà a definir les produccions ceràmiques d’aquesta època i a precisar l’àmbit d’influència de la civitas.

PARAULES CLAU: ÈPOCA ROMANA, NORD-OEST DE LA PENÍNSULA IBÈRICA, CASTRES, LUCUS AUGUSTI, CERÀMICA

Violeta Moreno Megías
PYRENAE, vol. 53 núm. 1 (2022) (p. 89-111)
DOI: 10.1344/Pyrenae2022.vol53num1.4

En aquest article es presenta una reflexió sobre l’artesania terrissera preromana de la Turdetània i la seva transició durant el procés de conquesta per Roma, dins del marc de transformacions entès com la romanització. S’analitza la relació entre ambdues tradicions terrisseres a partir dels aspectes morfotipològics, però també tecnològics (fins ara escassament plantejats) i les seves lectures socials, proposant una perspectiva que parteixi dels artesans com a actors per a la interpretació de diversos aspectes de l’expressió material de la població local davant la influència cultural romana. Finalment, s’identifiquen noves línies de recerca que puguin desenvolupar els aspectes plantejats.

PARAULES CLAU: ARTESANIA, TRADICIÓ ALFARERA, SEGONA EDAT DEL FERRO, ROMANITZACIÓ, TURDETÀNIA, BÈTICA

Fabiola Salcedo Garcés and Estefanía Benito Lázaro

PYRENAE, vol. 53 núm. 1 (2022) (p. 113-133)

DOI: 10.1344/Pyrenae2022.vol53num1.5

A l’antic nord d’Àfrica, els contactes entre els nouvinguts colonitzadors i les poblacions anteriors sempre han proporcionat un marc cultural complex en el qual es poden analitzar les característiques religioses. Un examen comparatiu d’alguns santuaris rocosos situats a la zona de Cirene revela una clara interacció entre grecs, romans i antics libis. També mostra que l’expressió religiosa dels antics libis estava fortament lligada a la natura, seguint una tradició ininterrompuda des del Neolític fins a l’època romana. El caràcter religiós ctònic d’aquests santuaris també queda testimoniat per un tipus d’iconografia que il·lustra el procés d’hibridació entre les divinitats púniques, gregues i romanes.

PARAULES CLAU: ÀFRICA ROMANA, ANTIGA LÍBIA, CIRENE, SANTUARIS ROCOSOS, ICONOGRAFIA, HIBRIDACIÓ

María José Estarán Tolosa
PYRENAE, vol. 53 núm. 1 (2022) (p. 135-158)
DOI: 10.1344/Pyrenae2022.vol53num1.6

L’abundant registre epigràfic de Sagunt i els esdeveniments històrics que van tenir lloc durant la Segona Guerra Púnica fan d’aquesta ciutat un cas d’estudi únic per comprendre com els seus habitants van adoptar gradualment la llengua llatina i la cultura epigràfica romana i com van readaptar els seus propis hàbits epigràfics als nous estímuls culturals. Aquest article explora aquest complex procés lingüístic mitjançant un estudi exhaustiu del registre epigràfic i numismàtic saguntí atribuïble al període de la República tardana i a l’Alt Imperi.

PARAULES CLAU: SAGUNT, BILINGÜISME, EPIGRAFIA IBÈRICA, EPIGRAFIA LLATINA, NUMISMÀTICA, ONOMÀSTICA

Javier Andreu Pintado y Aitor Blanco-Pérez

PYRENAE, vol. 53 núm. 1 (2022) (p. 159-176)

DOI: 10.1344/Pyrenae2022.vol53num1.7

Aquest treball dona a conèixer una singular marca en grec sobre un fragment de vidre, pertanyent segurament al fons d’una ampolla, recuperat a les excavacions arqueològiques en curs a la ciutat romana de Los Bañales, a la vall de l’Ebre. Després de revisar i ordenar els usos del vidre com a suport epigràfic al món romà, es relaciona el text amb el possible nom d’algun dels uitrarii testificats a la Mediterrània i es proposa, també, amb criteris paleogràfics i arqueològics, una datació per al document.

PARAULES CLAU: EPIGRAFIA GREGA, EPIGRAFIA SOBRE VIDRE, VIDRE ROMÀ, COMERÇ ROMÀ, LOS BAÑALES DE UNCASTILLO

Álvaro Corrales Álvarez
PYRENAE, vol. 53 núm. 1 (2022) (p. 177-201)
DOI: 10.1344/Pyrenae2022.vol53num1.8


L’objectiu principal d’aquesta investigació és una reflexió nova sobre la transmissió dels models arquitectònics romans a les construccions privades emeritenques, a través del filtre d’una tipologia de cases procedent de la tradició mediterrània. La fundació de la colònia Augusta Emerita al segle i a. C. suposa l’assimilació de les tipologies constructives de residències al voltant d’atris i peristils, models d’èxit, testats a tota la geografia de l’Imperi. Des d’un punt de vista arquitectònic, les cases emeritenques no pertanyen només a la tradició itàlica, sinó que presenten elements de caracterització diversa.

PARAULES CLAU: EDILICIA RESIDENCIAL, URBANÍSTICA, SIG, LUSITANIA, S. I A. C. - IV D. C.

Juan E. Padilla-Sánchez, Sebastián F. Ramallo Asensio y Arturo Morales Muñiz
PYRENAE, vol. 53 núm. 1 (2022) ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 203-217)
DOI: 10.1344/Pyrenae2022.vol53num1.9

Es detalla la troballa d’un tars-metatars d’estruç, recuperat en un escombriaire ubicat sobre el mercat/magatzem que des de mitjan segle V d. C. a principis del VI d. C. es va situar sobre el teatre romà de Cartagena. La presència de l’au, associada a estructures tardanes superposades a l’edifici d’espectacles en aquesta zona portuària, fa llum sobre el comerç, la societat i la cultura del moment. En clar contrast amb l’abundància d’evidències a les fonts clàssiques i iconogràfiques, només tres restes d’estruços s’han pogut testificar fins ara en registres arqueològics de l’àmbit mediterrani.

PARAULES CLAU: ESTRUÇ, ANTIGUITAT TARDANA, FAUNA EXÒTICA, COMERÇ, COMENSALITAT, CARTAGENA

Jorge Morín de Pablos, Isabel Sánchez Ramos y José Ramón González de la Cal
PYRENAE, vol. 53 núm. 1 (2022) (p. 219-241)
DOI: 10.1344/Pyrenae2022.vol53num1.10

Aquest treball presenta els resultats inèdits dels treballs de camp i excavacions realitzats entre 2014 i 2020 al jaciment de Les Fites (Arisgotas, Toledo), en el marc d’un projecte de recerca multidisciplinar més ampli sobre el territori de la sedes regia de Toledo i els espais de poder a la península Ibèrica durant l’Antiguitat tardana. L’objectiu és donar a conèixer la recerca en curs d’aquest complex rural relacionat amb les elits visigodes de Toledo, especialment de l’estudi arquitectònic i espacial dels seus edificis més representatius amb funcions funerària, eclesiàstica i residencial. La interdisciplinarietat metodològica basada en la combinació de fotogrametria, restitució arquitectònica, anàlisi de macroscopia òptica de morters, pol·len, polaritat, hidrologia i prospecció geomagnètica permeten així mateix reconstruir el paisatge natural i cultural del jaciment, i plantejar noves hipòtesis sobre la connectivitat, organització, arquitectura de prestigi i funcionalitat d’aquest singular conjunt arquitectònic tardoantic a l’Occident mediterrani.

PARAULES CLAU: ANTIGUITAT TARDANA, PENÍNSULA IBÈRICA, REGNE VISIGOT, TERRITORI, ARQUITECTURA DE PRESTIGI, ASSENTAMENT RURAL, METODOLOGIA ARQUEOLÒGICA