La epigrafía y la identidad cívica de Sagunto. Estudio histórico y sociolingüístico de una ciudad bilingüe del Occidente romano (s. II a. C. – s. I d. C.)

María José Estarán Tolosa
PYRENAE, vol. 53 núm. 1 (2022) (p. 135-158)
DOI: 10.1344/Pyrenae2022.vol53num1.6

L’abundant registre epigràfic de Sagunt i els esdeveniments històrics que van tenir lloc durant la Segona Guerra Púnica fan d’aquesta ciutat un cas d’estudi únic per comprendre com els seus habitants van adoptar gradualment la llengua llatina i la cultura epigràfica romana i com van readaptar els seus propis hàbits epigràfics als nous estímuls culturals. Aquest article explora aquest complex procés lingüístic mitjançant un estudi exhaustiu del registre epigràfic i numismàtic saguntí atribuïble al període de la República tardana i a l’Alt Imperi.

PARAULES CLAU: SAGUNT, BILINGÜISME, EPIGRAFIA IBÈRICA, EPIGRAFIA LLATINA, NUMISMÀTICA, ONOMÀSTICA