Històric de la Revista

Fundada l’any 1965 per el Professor Joan Maluquer de Motes i Nicolau com a instrument d'expressió dels professors i investigadors de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona.

En aquesta primera etapa, la direcció de la revista va recaure sobre Lluís Pericot i Joan Maluquer, la secretaria sobre Ana Mª. Muñoz Amilibia, i constaven com a professors ajudants de la revista Agustina Fort, Ricardo Martín, Anna Mª. Rauret, Carme Solsona Pere Vegué i Miquel Oliva. El primer número, Pyrenae 1 de 1965, s’inaugurava amb tot un seguit d’articles que mostraven la voluntat amb la que s’havia creat la revista: donar visibilitat als treballs de recerca de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona, portaveu de l’anomenada Escola d’Arqueologia de Barcelona. Amb aquest numero 1, es mostrà la tònica del que seria Pyrenae els següents anys amb articles de la mà de Pere Bosch Gimpera, Joan Maluquer, Pere de Palol, Lluís Pericot, Miquel Tarradell, juntament amb textos d’Antoni Arribas, Ana Mª. Muñoz, Anna Mª. Rauret, Mª. Lluïsa Serra, Carme Solsona, Glòria Trias, entre d’altres. Pyrenae va mostrar tant a nivell hispànic com internacional l’impacte de l’arqueologia catalana.

Pyrenae es publicà de forma regular, en format in-8º i amb unes 200/250 pàgines per volum, durant dotze números fins l’any 1976. A partir d’aquesta data es publicaren quatre volums dobles fins el 19-20 del 1983-84. Tanca la primera època el número 21 publicat l’any 1985, coincidint amb el nomenament del Professor Maluquer, que havia estat l’impulsor de la revista, com a catedràtic emèrit. 

L’any 1993, els membres del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona decidiren reprendre la revista Pyrenae, desprès d’una llarga interrupció de vuit anys, amb la voluntat de donar a conèixer la recerca feta al nostre país. Maria Àngels Petit va assumir la responsabilitat de la revista, com a Secretaria de Redacció primer i finalment com a Directora de la mateixa, assistida per un Consell de Direcció integrat per tots els catedràtics del Departament d’aquell moment, Josep M. Fullola, Josep M. Gurt, José Remesal i Mercè Roca, i per un Consell de Redacció que va anar rotant però que inicialment va estar format per Francisco Gracia, Fernando Martín, José Luis Maya, Rosario Navarro, Josep Padró i Joan Sanmartí.

La publicació, en aquesta segona època, s’adaptà al seu temps, canviant el format de in 8º a in 4º i mantenint un gruix d’unes 300 pàgines per volum. La revista estava constituïda per tres parts ben diferenciades. Una primera d’articles, una segona anomenada vària amb treballs de menor volada i amplitud i finalment una tercera de ressenyes. També es van incloure durant aquest temps les necrològiques corresponents al professorat del Departament en actiu o jubilat que ens deixà. Parlem d’un període en el que no existia la necessitat de publicar en revistes indexades i allunyades del cercle habitual de treball. Per aquest motiu cal remarcar que en la desena de números que s’editaren dins d’aquesta segona etapa foren habituals els treballs realitzats per membres del mateix Departament i del seu entorn de recerca. També cal destacar que Pyrenae serví de plataforma per la publicació d’articles derivats d’algunes memòries de llicenciatura o parts de tesis rellevants.  Es publicaren 10 números en total fins el volum doble dels anys 2002-2003, sent el primer el corresponent als volums 22/23 reservats per a un merescut homenatge al Professor Joan Maluquer que, no obstant es publicarien anys més tard al final d’aquest període.

L'any 2003 s’endegà un procés de replantejament de la revista, donant lloc a una nova proposta de publicació tot mantenint el títol i la idea de revista del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Aquesta nova proposta fou presentada per Gisela Ripoll junt amb Rosa Mª. Albert i Jaume Buxeda. S’inaugurà així una nova etapa de la revista.

La tercera època de Pyrenae, la d’inicis del segle XXI, s’inaugurà amb el volum 35 de l’any 2004. La responsabilitat de l’edició va recaure sobre Gisela Ripoll comptant amb Rosa Mª. Albert, Jaume Buxeda i Víctor Revilla com a Editors Adjunts. Amb el pas dels anys aquesta tasca d’Editors Adjunts ha anat rotant i a dia d’avui assumeixen aquesta responsabilitat Miguel Ángel Cau Inés Domingo. Aquest equip està assistit pels Editors Associats, investigadors de renom internacional que d’una manera o altra estan lligats a la Universitat de Barcelona i a la revista Pyrenae (vegeu Editors Associats, pàgina: Equip Editorial).

En aquesta nova etapa Pyrenae es vol situar com a referent dins de les publicacions científiques periòdiques de la Península Ibèrica i de l’oest de la Mediterrània. A partir d’aquest moment Pyrenae, es va passar a denominar Pyrenae, Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental / Journal of Western Mediterranean Prehistory and Antiquity. L’ús doble de català i anglès del subtítol mostra la posició de la revista com a publicació de referència en aquest espai i en un ampli marc cronològic, des de la Prehistòria fins a inicis de l’Edat Mitja. Es va tornar a un format in-8º per fomentar una consulta i lectures més àgils, i es passaren a publicar dos números l’any. Des de llavors Pyrenae va aplicar tots els requisits per convertir-se en una revista capdavantera, el que suposà seleccionar els articles sotmesos a avaluació amb molta cura, aplicar una política sèria i rigorosa en la avaluació per pars cecs, una estricta puntualitat en la publicació, i anar adaptant Pyrenae a la mateixa velocitat que corren les noves tecnologies. La semestralitat de la revista permet una gestió i edició dinàmiques donant una sortida immediata a la recerca en curs, la qual cosa és un dels valors que fomenta la pròpia revista. Així mateix, la revista en dos volums permet fer un primer número amb un article de fons i una sèrie de 4 o 5 articles. El segon número, també amb una sèrie de dos o tres articles, un fòrum de discussió si existeix tema o voluntat per fer-lo, un apartat important de ressenyes, i el llistat de Tesis Doctorals i Treballs Finals de Màster que permeten contrastar la recerca que s’està duent a terme a la Secció de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. 

L’any 2009 va suposar un pas de gran importància per Pyrenae. El CRAI-Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona  va fer l’esforç, gràcies als ajuts concedits pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), de posar en xarxa a disposició de tots els usuaris en accés obert els textos publicats a Pyrenae en els seus, llavors 40 números. Des de les hores els articles publicats es pengen en format pdf en el repositori cooperatiu Revistes Catalanes amb Accés Obert un cop publicat el número en paper, facilitant l’accés als resultats de la recerca i la seva difusió immediata.

Pyrenae, Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental / Journal of Western Mediterranean Prehistory and Antiquity, té la voluntat de continuar apostant per l’excel·lència en la recerca, tal com varen fer els seus fundadors a mitjans del segle XX, adaptant-se als temps i als mitjans que la societat i la ciència posen a la seva disposició.

L'any 2015 celebràrem els 50 anys de Pyrenae, amb 46 números publicats fins el present i l'edició d'un volum especial: Pyrenae. Número Especial 50è Aniversari 1965-2015, on recollim l'estat de la recerca de tots els grups d'investigació de la Universitat de Barcelona dedicats a la Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.
 

Històric dels intercanvis

Des de la seva fundació, l’any 1965, la revista Pyrenae va iniciar una important política destinada a prioritzar l’intercanvi amb institucions científiques d’arreu del món. La intenció era bastir des de zero el fons de la nova biblioteca de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona, que més endavant passaria al Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia; el trasllat de la Facultat de Geografia i Història, l’any 2006, a la seu actual del Raval, en ple centre històric de Barcelona, va fer que la Biblioteca d’Arqueologia quedés integrada en el conjunt de la Biblioteca de la Facultat de Geografia i Història .

La principal finalitat de la publicació i dels nombrosos intercanvis era poder accedir, de forma immediata, a les novetats que es publicaven arreu del món en els camps de la Prehistòria, la Història Antiga i l’Arqueologia. Al mateix temps Pyrenae havia de ser l’òrgan més adient per donar a conèixer els treballs científics dels investigadors de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria i, per extensió, dels llicenciats i doctors sortits de la Universitat de Barcelona. Els intercanvis van ser, per tant, una de les claus del naixement de Pyrenae. 

Amb el pas del temps i gràcies a Pyrenae, el fons de la Biblioteca es va anar incrementant de forma exponencial. Malauradament la interrupció de la publicació l’any 1985, que no va ser represa fins l’any 1993, va perjudicar el sistema d’intercanvis que havia assolit en aquell moment una gran estabilitat. La nova etapa de Pyrenae inaugurada amb el número 24 de l’any 1993 va possibilitar reprendre de nou i de forma ja continuada els intercanvis tant nacionals com internacionals. Aquests han estat una feina constant de dedicació duta a terme per Maria del Vilar Vilà i Bota fins el dia de la seva jubilació al 2008. Aquesta tasca ha estat represa des de llavors per Pilar García-Argüelles. 

A dia d’avui, la política d’intercanvis continua sent primordial per Pyrenae.
 

L’identitat de Pyrenae: origen del seu logotip

Pyrenae s’identifica pel logotip del dibuix d’un vaixell. Aquest logotip era el del Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona i com a tal va ésser utilitzat en les Publicacions Eventuals i s’incorporà a la revista l’any 1993, amb la represa de la segona època de la publicació. El vaixell es troba representat a l’anomenat Vas de les Naus’ procedent del poblat ibèric del Turó d’en Boscà (Badalona). Es tracta d’una gerra bitroncocònica en ceràmica grisa de la costa catalana (COTCAT) (109 cm d’altura i 108 de diàmetre) amb dues nanses i una decoració incisa de dos vaixells al mar, evocat per unes línies ondulades. La peça es data en el segle III a.C. La gerreta va ser donada a l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona. L’any 1993 el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona va deixar el ‘Vas de les Naus’ en dipòsit al Museu de Badalona (Núm. Registre: MB-4581) i finalment, l’any 2009, es va cedir la propietat al Museu. La peça esmentada en nombroses publicacions va ser publicada en el primer número de Pyrenae, cf. Joan Maluquer de Motes, “Una vasija excepcional del poblado ibérico de Mas Boscà”, Pyrenae 1, 1965, 129-138, 6 figs, 2 láms. L’estudi va ser reprès, amb la troballa de nous fragments, per E. Junyent i V. Baldellou, Una vivienda ibérica de Mas Boscà, Publicaciones Eventuales 21, Instituto de Arqueología y Prehistoria, Universitat de Barcelona, Barcelona 1972 (id. Príncipe de Viana 33,126-127, 1972, 5-68). Els dibuixos publicats pel Dr. Maluquer són del dibuixant Antonio Bregante, i han estat represos per Ramon Álvarez, incorporant les noves peces trobades per Junyent i Baldellou. Les fotos del 'Vas de les Naus' que veieu en aquesta pàgina són del fotògraf A. Guillén. 

<< Anterior Equip Editorial